Wednesday 19 de October de 2005, 00:00:00

TOTS ELS DISSABTES DEL MON

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

[+] click para ampliar

Sortim de diferents punts del planeta els membres expedicionaris que posaran a prova les seves aptituds alpinístiques. I quin lloc millor que els nostres estimats Pirineus. Així que ens trobem a Sallent de Gállego un dimarts qualsevol d?agost, concretament un dia 9 qualsevol. I sense perdre temps ens enfilem cap a Respomuso, sense tenir massa clar on dormirem i si la llum del dia, ja minvant ens permetrà trobar un lloc  per fer-hi nit. Però les ganes d?arribar-hi ens fan enfilar cap amunt a un bon pas. Ja a la presa i fent-se fosc, trobem una antiga cabana al peu de la presa que ens servirà de refugi per als propers dies. Amb bones vistes, ben comunicada (doncs passa el GR pel davant) i amb llum tot el dia.

L?endemà, sense perdre el temps ens enfilem cap el Gran Facha (3005 mts.). Una agradable i relaxant excursió que ens servirà per afinar la nostra musculatura i posar-nos a prova. El dia és tranquil, trencat per alguns núvols que sembla que vulguin fer-nos la guitza. Una jornada suau, però força atractiva, amb una fàcil grimpada que enfila des del coll fins el cim, d?uns 350 metres de desnivell. Només, ja de retorn i arribant al refugi ens cau el cel al damunt amb un bon xàfec que durarà la resta de la tarda.

Dijous el dia es lleva humit, amb boira i amb uns núvols gens acollidors. Així que decidim fer dia de descans. Però la inquietud d?alguns supera el mal tems i el Xavi juntament amb l?Anna, sa germana se?n van a fer Les Agulles del Frondella (3062, 3055 i 3001 metres). La resta baixem fins la vall per recollir més material dels cotxes.

Divendres, un dia net i acollidor, ens permet enfilar cap els Infiernos. Una llarga aproximació fins el coll i ens els trobem just al davant. Decidim atacar els cims per la cresta així de passada farem el Garmo Blanco (2960 mts.) que presenta una atractiva grimpada i gens difícil. Poca estona més tard trepitgem l?Infierno NW (3073 mts.), en pocs minuts arribem al Infierno Central (3083 mts.) separat del primer per una gran ?marmolera?. I l?Infierno SE  (3076 mts.) cau també en pocs minuts. Ens prenem un descans en el Central per recuperar forces. El dia és ben serè i és poden veure, pràcticament, tot els Pirineus, tant sols a les valls mes fondes de França s?hi veuen nuvolades.

Les tardes són per recuperar forces i, sobretot, per fer llargues i entretingudes partides a l?Uno. Sembla mentida com pot arribar a donar de si un simple joc de cartes.

Finalment, arriba dissabte, el dia esperat, i no perquè sigui dissabte, doncs estant de vacances tots els dies del mon són dissabtes. Si no perquè anem a fer el motiu principal pel que hàgim escollit aquest racó dels Pirineus i no pas un altre. Ens preparem les motxilles d?atac, enfilem un tros de camí i ens acomiadem temporal. Aquesta vegada no podrem anar-hi tots junts, doncs el nostre objectiu és el Balaïtous. Si s?encara per la Brecha Latour hi ha una grimpada molt atractiva amb pasos de II i algun de III grau. I és clar, un gosset, en Carbò, no pot pujar per allà. Així Àlex, Mabel, Xavi i Anna se?n van per la bretxa mentre el Moisès i el Carbó enfilen en solitari per la Gran Diagonal. Tots dos camins són força entretinguts, l?un per la grimpadeta, la canal i els posteriors ràppels en baixar i l?altre per l?espectacularitat de la Gran Diagonal i els no menyspreables passos de grimpada que fan d?aquest ascens força entretingut. Finalment ens retrobem al cim del Balaïtous (3144 mts.) amb menys de mitja hora de diferència. El dia és net, però a dalt i fa força vent. Esperem que baixi la gent i ens tornem a acomiadar temporalment.

Ens retrobem al refugi on comentem les nostres aventures i tots contents pel retrobament compartim un bon àpat i, com no, una partideta de cartes.

Diumenge toca dia de descans. Recollim la casa, fem les txiles i baixem cap a la vall a fer bondat, un bon dinar en un alberg ens posa les piles a ple rendiment un altra vegada. Aquella mateixa tarda creuem la frontera per anar a fer nit al peu del Midi d?Ossau.

Dilluns matí i entre una espesa boira les siluetes de l?Àlex i el Xavi desapareixen com visions fantasmagòriques, mentre la Mabel i el Moisès, per motius tècnics resten al refugi esperant el retorn dels companys. El Midi també té una grimpada molt atractiva, amb diverses canals que arriben fins al III grau, i dos o tres ràppels, però a diferència del Balaïtous, aquest no té un camí alternatiu, aquesta és la via més fàcil per fer cim. La boira s?esvaeix, i l?Àlex i Xavi fan cim sense complicacions i gaudint de l?alpinisme coronen el cim del Midi d?Ossau (2884 mts.). Ens retrobem a l migdia i sense perdre gaire temps enfilem als vehicles i tres hores més tard ja estem plantant tenda al Port de Bujaruelo.

Ja dins la dinàmica ?d?anar per feina? el dimarts fem motxiles grosses amb menjar per a uns quants dies i enfilem cap a la Brecha de Rolando. On arribarem en poc més de dues hores i mitja. Ocupem una de les fantàstiques baumes amb vistes que hi ha a la Brecha, fem les txiles d?atac i ens dirigim sense perdre gaire temps cap el Taillón, un cim força turístic segurament per la facilitat que té. Així en menys d?una hora arribem al cim del Taillón  (3144 mts.). Un breu descans, un repàs als mapes i seguim fent camí cap els Gabietou. Cal fes un descens fin un collet i de seguida enfila cap el primer dels cims, el Gabietou Or. (3031 mts) i en poca estona trepitgem el Gabietou Occ. (3034 mts). Un descans al coll per recuperar forces i tornem cap el Taillón per refer el camí fins a la nostra nova llar. Des del Taillón els Gabietou semblen complicats, però no tenen cap dificultat a part del desnivell a superar i, potser el descens al coll que de lluny sembla difícil, però que un cop s?hi troba el camí es fa amb força facilitat.

Aquesta mateixa tarda els núvols comencen a fer presència, algun llamp ens informa que a partir d?ara fer cim tindrà un preu més elevat. Una nit de llamps i trons, però per sort amb poca pluja dóna pas a l?albada.

Ja és dimecres, i avui toca fer la cresta dels Marboré. Però el dia s?ha llevat ben carregat de núvols, amb boira i de tant en tant el retronar d?algun llunyà tró. Decidim provar sort l?Àlex, la Mabel i el Moisès. El Xavi fa jornada de descans (ja els ha fet) i el Carbó que arrossega molèsties se l?obliga també a fer descans. En una hora trepitgem el cim del Casco (3006 mts.). Fa força vent i l?amenaça de pluja és cada cop més propera. La Mabel es retira per precaució i l?Àlex i el Moisès segueixen fins la Torre del Marboré (3009 mts), i un cop fet el cim també ens retirem per precaució.

Ja a la bauma dubtem de si baixar cap els cotxes o fer una nit més i provar sort a l?endemà. Ens ho juguem a cartes i decidim baixar. El dia poc a poc va enpitjorant. Abandonem doncs la zona d?Ordesa. Per aquella tarda decidim buscar un camping i fer-hi nit. Bona decissió, perque ja abans de poder plantar tenda comença a ploure i granissar de manera descontrolada. I amb alguna petita pausa la tempesta durarà tota la nit i amb violència.

L?endemà matí entre clarianes i núvols veiem la Brecha i els Marboré ben enfarinats, una estampa més aviat de tardor que no pas d?estiu. L?informe de ?la météo? pronostica mal temps fins el diumenge, amb fortes pluges i un descens de les temperatures de fins als 0º a 2700 mts. Bé haurem de deixar el circ del Vignemale per a una altra ocasió, doncs aquest era el nostre proper objectiu. Però sabem del cert que les muntanyes no es mouran del lloc, així que hi tornarem un dia o altre.

I els dies restant els passem fent turisme pels voltants d?Osca, banyant-nos als riuets, fent visites culturals i, sobretot, menjant molt.